"No saps escriure altra cosa?"
Aquest pensament duu turmentant-me des que vaig començar amb aquesta lluita fa, quasi més, de deu anys.
Sempre he trobat la bellesa de les coses en les paraules i amb el que transmeten quan s'uneixen i prenen sentit: desconegut, inclús, per a mi.
Trobe plena inspiració en la melangia, tristesa, la pluja, amb el bosc, la Lluna, la nit i la natura. Poques voltes m'he inspirat per un sentiment de felicitat o alegria i, aquests moments, són els que més em costen de digerir. No diria per falta de costum perquè, per sort, he tingut, i tinc, una bona vida.
Sempre escric amb un nuc en la gola i això significa sentiment: ho faig des del meu més profund ser. Podria escriure altres coses, però possiblement, no estaria dient la veritat.
I, al cap i a la fi, es tracta de demostrar i treure l'ànima més pura. Podré agradar i podré no fer-ho.
Així sóc, feliç: i així continuaré.
Moltes gràcies a tots els/les que em llegiu i doneu suport, tant en les xarxes com en carn i ós. Em feu afortunada, cada volta més.
Una abraçada molt forta,
Àngela.