30 abr 2013

Lluita i resistència


Aquesta societat, per a variar, ha de tindre de tot. Tipus distints de personalitats, que, en alguns casos, només a primer ull, ja podem tenir una lleugera idea de com són.
Moltes d'elles lluiten pels seus drets cada dia, intentant cambiar aquesta societat, que arriba al punt de la degeneració màxima. Són les que es mereixen un futur millor, i no els que ens espera a milers i milers de persones... Defendre els seus llocs de treball, la seua família, les seues cases, inclús les pròpies vides. El "món" es queda quiet, sense res més que observar el declivi de tantíssimes persones que ja no saben per on tirar. La societat riu de nosaltres, però més els "senyors i senyores" de dalt. I no mereixem el que està passant. El "quiero y no puedo", ha de convertir-se en un vull i en un puc ben grans, per a poder ser escoltats per tothom.
Més de 6 milions d'aturs, i el presi dient que hi ha que tindre paciència... ¿Quina? Injustícies van, injustícies venen. Com la de tants que han sigut agredits per manifestar-se, un dret de llibertat que permet difondre la paraula, vagues pacífiques, ficant baralla d'on no hi és pot traure, criticant i maltractant a una pobre gent que l'únic que vol és un govern just, que lluite pels drets dels treballadors, emprenedor, solidari per a qui més el necessite, una democràcia justa (liderada per i per al poble, clarament).
L'ignorant, és qui es deixa dur pels de dalt, sense cap idea pròpia, només important-li la seua posició, i no baixar. Estar bé amb el que es té, podent ajudar als demés, però, per a què. Ell està content amb el seu estatus, el xicotet burgès, feliç amb els seus capitals, despreocupant-se del que succeix fora de la seua finestra, fumant-se, de mentres, un puret i bevent un whisky ben carregat, sense importar-li, ni una miqueta, el que per tantíssimes persones estàn lluitant cada dia, per portar un plat calent a la taula.
Lluitar contra l'ignorant, sabent, que en un futur no molt llunyà (esperem) podrem amb ells, el poble s'alçarà enfront dels opressors, i guanyarem la lluita. La mateixa que està costant a un cúmul important de persones les seues cases, els seus treballs, inclusive la pròpia vida. La nostra lluita no serà en va, estant cada dia més prop, però a la vegada tant lluny, d'un futur amb una digna democràcia, on el poble tinga la paraula; la paraula que, durant décades, ha estat silenciada per els de dalt. Ja és hora de que camvien les tornes, el poder és nostre.
"Pots ignorar la realitat, però no pots ignorar les conseqüències d'ignorar la realitat".