Assossec

Emocions inesperades per conflictes sense resoldre.
Curtes com les pluges d'estiu però
eixordadores com els llamps i trons
que les precedeixen.

Inanimades fins que, de sobte,
t'esbocinen fins a les ungles.
Curtes, com l'abraçada que estufarra la pell
i se'n va sense dir adéu.

Capgirar

La nova normalitat s'apropa.
Els besos i abraçades passaran a ser simples sospirs.
Llunyanes reminiscències.

Les relacions, tal com les coneixíem, pegaran un gir.
Anirem amb més cura, vigilant tot el nostre voltant
per sentir-nos més segurs.

Tota una societat de cap i volta.
Individus en constant evolució amb l'ecosistema.
Convertir-nos en éssers més empàtics.

La fugacitat es veurà truncada pel nostre propi cap.
La metamorfosi es farà més latent i el moment
arribarà per tothom.

Vides noves i nous vincles.
Després de tot, hem començat a surar l'abisme i,
de moment, l'estabilitat preval en contra de la incertesa.

Bategar

Al millor i al pitjor moment.
Mai hi ha hagut una meitat:
blanc o negre.

No veiem que el món podia ser
de molts colors amb infinites
possibilitats.

Casualitats inesgotables, com
l'amor que déiem que hi havia
entre nosaltres.

Potser acabara per donar pas a millors trajectes.
Déiem que ens menjaríem el món,
encara que estiguera en la nostra contra.

Hem d'aprendre a establir el nostre camí.
Junts érem maquinària perfecta i,
per separat, som invencibles.

Cadascú amb el seu propi vol.
Cadascú lluitant pel que creu.
Cadascú, lliure, com sempre hi hem volgut ser.

El·lipse

He tocat fons, però l'eco del meu cor
em diu que he de mirar més enllà:
no enfonsar-me.
La teoria és fàcil;
la pràctica és, més bé, enrevessada.

A poc a poc aprenc a eixir del pou
i veure el món.
La foscor ja no és acceptable i
la realitat cada volta és més màgica.

Encara que mire cap al futur,
sempre veig el passat més viu i segur que mai.
Sabia qui era aleshores i ara,
inclús quan estic escrivint aquestes línies,
no ho tinc gens clar.

Papallones a l'estómac i no al moment adequat.
Cap i cor no tan clars com l'aigua.

Lletres

Escriure i alliberar sentiments:
servirà per a això.
Poder crear el que et convinga
amb l'ajuda d'un bolígraf.

Nous universos, novel·les i poemes.
Realitats difuses que cobren sentit,
tot per culpa de les lletres.

Unir per crear i no per destruir.
Elegància amb moviments hipnòtics
pel moviment de la mà arrossegant la ploma.

Allò abstracte es reflecta.

Fugaç

Sols et necessite a tu.
Vares vindre de sobte
i et vares anar igual.
Possiblement ens recordem
en la nostra ment.
Ens prenem una cervesa:
el món gira.
Les rialles es converteixen en plor i,
aquest, en buit.
No existirem mai més.
S'acomiadem mentre contemple
com desapareixes.

Despertem del somni.